L’origen de Sant Esteve

Sant Esteve va ser el primer màrtir del cristianisme i per això celebrem la seva figura just després de Nadal. A Catalunya, aquesta data és molt més que el dia en què s’aprofita el que ha sobrat el 25: és una festa amb una llarga tradició que es remunta a l’època carolíngia.

“Per Sant Esteve, cadascú a casa seva”

Per què és festiu a Catalunya, a les Illes Balears (on es coneix també com “Segona Festa de Nadal”) i a alguns municipis valencians?

El concepte de “família” era diferent dins de l’Imperi Carolingi: era més extens que el que se’n tenia a la resta de la península, així que les celebracions nadalenques solien comportar grans desplaçaments per anar a visitar els parents.

Com que la gent havia de tornar a casa i viatjar de nit era complicat, el 26 va passar a ser festiu, igual que el Dilluns de Pasqua.

I per què mengem canelons?

Els canelons són una tradició bastant recent: abans se solia menjar arròs a la catedral o arròs de colls i punys: dues receptes pensades per aprofitar les restes de pollastre. No va ser fins a principis del s. XX que Sant Esteve va començar a ser sinònim d’aquest plat d’origen italià.

Va ser principalment gràcies a dos factors: el primer, que el 1911 es van començar a vendre les primeres plaques seques de pasta i el segon, la figura del cuiner Josep Rondissoni, que en va popularitzar la recepta. Així que si avui pots gaudir d’uns deliciosos canelons ja saps a qui li has de donar les gràcies!

Esperem que passis una bona Diada de Sant Esteve i et deixem uns quants plats que t’ajudaran a recuperar-te dels excessos nadalencs.