La Castanyada
Ja està aquí la vigília del dia de Tots Sants, és a dir: La Castanyada! A part de poder gaudir d’un dels productes estrella de la tardor com és la castanya, saps quina història hi ha darrere d’aquesta celebració? No esperis més i segueix llegint 😉
La castanyada ve dels antics àpats funeraris
Per remuntar-nos als orígens d’aquesta festivitat exclusiva de la tardor, hem d’anar al segle XVIII. Els antics àpats funeraris, on es servien llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals (més coneguts com a panellets o migetes). En aquest procés, hi havia un simbolisme de comunió amb les ànimes dels difunts: torrant les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Una fantàstica manera d’escalfar-se junts
Hi havia la creença de que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. A part, des d’un punt de vista pràctic, anava la mar de bé reunir-se al voltant del foc per combatre el fred de la tardor! Les castanyeres sortien als carrers dels pobles i les viles, per torrar les castanyes i els moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta festivitat. També es podia acompanyar d’una mica de moscatell 🙂
La festa de Tots Sants es va crear al segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó romà, dedicat a les deïtats romanes, va decidir consagrar-lo a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. L’església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. Va ser una manera d’adoptar un antic costum pagà!
La castanyera
Una important figura d’aquesta vetllada tan especial, que actualment se celebra la nit anterior del dia de Tots Sants (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre), és la de la castanyera: una dona vella, amb un mocador al cap i vestida amb roba vella d’abrigar davant un torrador de castanyes per vendre al carrer. Antigament feien servir fogons de terrissa semblants a una copa, i així s’anomenaven. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.